Cartas al Director

Tu voz en la Red

Daily Archive: junio 7, 2011

martes

7

junio 2011

2

COMMENTS

Reclamación de reloj Mondaine

Publicado por , Posteado enReclamación

En Abril de 2010 compré un reloj marca MONDAINE en AzcArt – Morón Díaz, calle Doctor Drumen, nº 7 de Madrid. El 3 de Enero de 2011, lo llevé a dicho establecimiento pues el reloj no funcionaba y tenía 2 años de garantía. Desde este momento no supe más de mi reloj. El Sr. Morón había muerto, el comercio estaba cerrado y, posteriormente desmantelado. Puse une reclamación en la Oficina de Atención al Consumidor el 31 de Marzo, su respuesta me remite al art. 124 del RD Ley 1/ 2007, en la que se explica que en caso de no poder reclamar al vendedor, lo haga a la empresa. Hablé con distintos distribuidores de la firma: El Sr. Egurrola en Ermua, el Sr. Pedro José en Barcelona, en Serviwatch, S.L; envié dos e- mails a MONDAINE, rellené un formulario en su página Web, todo ello sin ninguna respuesta. Envié un e-mail a la Unión Relojera Suiza, Gran Via, nº 1 de Madrid, contestaron diciendo que intentarian resolver el problema, pero de esto ya hace un tiempo. Intenté poner una reclamación en el Centro Europeo del Consumidor en España CEC, pero resulta que su magnifico forumulario electrónico no cuenta con Suiza como país al que reclamar, mecachis..

La documentación, ya un dossier, que obra en mi poder es:
El ticket de compra, el resguardo del establecimiento con la fecha de entrega, mas toda la que se ha ido generando.

Amalia Pascual Izquierdo
Linares, Jaén

martes

7

junio 2011

0

COMMENTS

Al pepino español

Publicado por , Posteado enOpinión

Almeriense son tus bienes
el pepino y poco más;
Almeriense, no hay pepino,
se hace pepino al sembrar.
Al sembrar se hace pepino
y si dejas de exportar,
se ve la ruina que nunca
se ha de poder arreglar.
Almeriense, no hay pepino
sino ganas de incordiar.

José Manuel Rodríguez de Haro
Dos Hermanas

martes

7

junio 2011

0

COMMENTS

Indignat amb el FCB

Publicado por , Posteado enFutbol, Opinión

L’actual Junta Directiva del F.C Barcelona es va presentar a les darreres eleccions amb un programa electoral que parlava de la “potenciació del FCB com a club poliesportiu únic al món”. Textualment es deia que “la voluntat de potenciar al màxim la vocació poliesportiva del nostre club és una ferma convicció dintre de la nostra candidatura. Creiem fermament que aquesta potenciació passa per una socialització de les seccions, per fomentar tant la millora de les seccions professionals com les de les seccions no professionals, per l’aplicació de plans específics i per dotar a les seccions professionals d’una entitat pròpia que potenciï la seva autonomia i autogestió. Per fer-ho es comptarà amb un director general de seccions. Es realitzarà una exhaustiva feina per dotar de les instal·lacions adequades a les diverses seccions.»

El propi president, Sandro Rosell, es reafirmava en aquesta voluntat en l’assemblea general de compromissaris celebrada fa menys d’un any, el 16 d’octubre de 2010, quan es referia al “formidable compromís amb l’esport no professional i amb les nou seccions que el representen dins del club”, així com al propòsit de “seguir mantenint els nostres equips en les competicions de màxim nivell i com a referents en l`àmbit nacional”.

Ens sentim sorpresos en assabentar-nos a través d’una roda de premsa de la supressió de la secció de beisbol i de l’aplicació d’un seguit de restriccions en l’àmbit competitiu de les altres vuit disciplines que les fan esportivament inviables i comprometen seriosament la seva existència. En alguns casos, fins i tot la pròpia existència de determinats esports a Catalunya i a Espanya.

Parlem d’una decisió que pot anar fins i tot en contra dels propis estatuts del club que afirmen en el seu article 4 que “les finalitats del club són, principalment el foment, la pràctica, la difusió i l’exhibició del futbol, així com del basquetbol, handbol, hoquei sobre patins, hoquei, hoquei sobre gel, patinatge artístic sobre gel, atletisme, basquetbol per a minusvàlids físics, beisbol, futbol sala, rugbi, voleibol i ciclisme. Es poden afegir altres modalitats esportives per acord de la Junta Directiva, les quals han de ser ratificades per l’Assemblea General”.

Sorprèn aquesta manera de prendre decisions, atès que per crear una secció cal l’acord de la assemblea general de compromissaris, coherentment la seva supressió hauria de seguir el mateix camí. Sorprèn també que aquesta decisió s’emmarqui dins d’un seguit de mesures d’estalvi quan algunes de les seccions afectades han presentat a la directiva del club plans de viabilitat econòmica i propostes de patrocini sense haver rebut cap resposta. Quan el percentatge que reben les seccions no professionals en el seu conjunt no supera el 0’5% del pressupost total del club.

El que més sorprèn, i també el que més ens dol, és veure com una institució que ha arribat a ser el millor club esportiu del món gràcies a la seva capacitat de reafirmar-se en els seus valors, els deixa de banda amb una decisió que afecta a aquelles seccions que, precisament per ser no professionals, representen l’esport en el seu aspecte més pur.

Creiem sincerament que és en aquestes seccions no professionals on es poden trobar en el seu estat més genuí valors com el del compromís, l’amistat, l’humilitat, la lluita i l’ambició. Creiem que les nostres seccions ofereixen als centenars de nens i nenes que en formen part quelcom més que un joc, ensenyen una manera d’enfrontar-se a la vida i una manera de veure l’esport com una escola d’esforç que els ajudarà a construir el seu propi camí.

Suprimir les seccions no professionals del Barça suposa renunciar a aquests valors, i renunciar també a una part d’història, tant del club com de l’esport català. Catalunya sap el que és lluitar per la seva identitat i per la seva història, i sap perfectament que renunciar a una part, ni que sigui petita, de la seva història esportiva no és fer-li cap favor.

Volem seguir sent Barça perquè volem que el Barça segueixi sent més que un club, perquè no volem ser un simple club, perquè creiem en l’esport i no en un simple esport. Volem seguir sent Barça perquè no volem que el club traeixi allò que representa.

Rafel Castells Ribes
Barcelona